La màquina del temps.

La màquina del temps

1. Fes un resum d'aquest text.

 2. Què creus què vol dir amb el títol; La màquina del temps?

3. Què significa per a tu el pas del temps?

4. Tema del text.

La màquina del temps

 Però de moment només sé empaitar el passat

Eva Armisén & Eva Piquer

Eva Armisén

La meva magdalena de Proust és també i ves per on una magdalena. De llimona amb llavors de rosella. Ara la trobo massa dolça, no sé si abans ho era menys o si se m'ha amargat el gust. Però la reconec i em reconeix. Ja era a la caixa, pagant els dos bagels de canyella i panses, quan m'ha saludat com a una vella amiga. Me l'estic menjant a mossegades petites a la Shakespeare & Co, des d'una taula rodona de les dels fons.

Una lemon poppy seed muffin i una llibreria de Nova York. Un què i un on que em remouen sencera i em transporten, alehop, un quart de segle enrere. Hauria de decidir què vull fer d'ara endavant amb la vida que em queda, però de moment només sé empaitar el passat. Només sé tornar a Manhattan, atipar-me de bagels, recórrer refugis de lletra impresa, passar pel piset del carrer Seixanta i fer durar fins al mai la nostra magdalena.

No se m'acut res millor per esquivar la mort que aquest intent desesperat d'inventar la màquina del temps cada tardor.

Eva Piquer

1-Li agraden molt les magdalenes, i quan surt de comprar-ne unes se troba a una amiga,agafa carretera cap a Manhatan, i esquiva la mort.

2-Que vol sebre mes coses del pasat.

3-Que tot el que vius,es ara que ho vius i que no tornaras a tenir.

4-Una maquina sobre el temps.

Tots sants.

Tots Sants

    1. Fes una comparativa de la festa de Tots Sants i la festa de Halloween. Penja imatges de cada una. Procura emprar correctament les quatre habilitats lingüístiques: Correcció, adequació, cohesió i coherència.

         

 Tots els sants: És una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats^[2]que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre.  

Halloween:  És una festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta,que s'ha estès ràpidament arreu del món i, en especial, pels països anglosaxons. Sol ser una festivitat nomes de paisos inglesos pero per una extranya ocasio tambè la celebram aquí.

L'enyorança.

L'enyorança

1. Fes un resum d'aquest text.  Trata com enyora i no el paissatge, sobretot estar solitari.

 2. Què creus què vol dir amb el títol; Enyor i no? Que per un lloc enyora una cosa i per l'altra no vol tornar.

3. Què és per a tu l'enyor? Extrañar a cualcu que tens al teu costat.

4. Si ara et demanàs que explicassis alguna cosa que enyores, quina seria? Tenir a cualcuna nina al meu costat.

Enyoro i no

 Escrivia paraules lliures en un paper menut, que se’m morien abans de tornar a casa

Maria Climent

Especial: Basorèxia

Arxivat a: Cambres pròpies, Cambres pròpies, Maria Climent, Basorèxia

Foto: Artem Bali

Enyoro i no el camí de còdols, la tremolor de les branques dels pins del jardí, la xemeneia que vam fer instal·lar ara que arribaria el fred humit d’allà baix i el vent de dalt. Enyoro i no anar a plegar pinyes de l’arbre gros del meu veí i explicar-li coses. Enyoro i no la boira de l’hivern i els colors de la tardor d’aquella terra que sempre ha estat la meua. Enyoro i no quan em quedava sola i la casa i les flors se m’obrien ufanoses que balléssim un vals.

Ho enyoro i no. Els racons del camí vora el mar que vaig descobrir i eren només meus i els silencis. I buscava espais amagats entre les roques banyades, amb tots els angles morts i m’hi quedava una estona, com no existint, com enllà del temps. Enyoro i no aquella solitud que era una solitud amiga.

Deia que marxava a córrer per camins de grava inútila i en canvi, m’asseia sota la dignitat d’una figuera seca arrelada en un lloc equivocat, en terra d’aigua salada, per això no feia figues. Fantasiejava, llavors, i escrivia paraules lliures en un paper menut, que se’m morien abans de tornar a casa, entre un pensament de seny i un ai d’excitació. No sé què feia. Buscava una cambra pròpia entre les pedres del mar. M’aturava a mirar com eren dures les fulles d’atzavara i els baladres prepotents, no tan verinosos com allò que teníem muntat nosaltres.

I ho enyoro i no, quedar-me a soles al tard escrivint vora aquella finestra gegant que saludava els nostres pins durant aquells mesos de tardor-hivern, vora la xemeneia que xisclava pinyes i em parlava més amorosa que ningú.

Ho enyoro i no, perquè només enyoro un paisatge que sempre ha estat meu i seu no, i la solitud d’aquells dies, beneïda solitud, sempre tan tristament menyspreada. Per això tot allò ho enyoro i no. Perquè m'ho vaig emportar, perquè aquella solitud rosada és només meua i aquell paisatge soc jo.

Nietzsche.

Nietzsche

1. Cerca informació sobre qui era Nietzsche i escriu les coses més rellevants de la seva vida al teu blog amb imatges de la seva persona.

Friedrich Wilhelm Nietzsche  Röcken, 15 de octubre de 1844-Weimar, 25 de agosto de 1900) fou un filósof, poeta, músic y filólog alemán, considerat un dels pensadors mes contemporains mes influyens del sigle XIX.

   
  


  

 2.Llegeix aquestes catorze reflexions que va fer, les penges al teu blog amb una explicació breu (amb les teves paraules) davall de cada una.

3. Amb quina reflexió et sents més identificat? Explica el per què.

Friedrich Wilhelm Nietzsche va néixer a Röcken (Alemanya) el 15 d'octubre del 1844, i va morir a Weimar (Alemanya) el 25 d'agost del 1900. Recordem el filòsof llegint-ne 14 reflexions.
 

Foto: Wikipèdia

1.Tot el que es fa per amor es fa més enllà del bé i del mal. 

Quan es fa algo per amor, no penses en els resultats.

2.Ser independent és cosa d'una petita minoria i és el privilegi dels forts. 

Lluitar per algo que vols i tenir-ho per fer-ho be.

3.El qui té un per què viure pot plantar cara a qualsevol com.

Si tens una manera de viure pots decidir lo que pots fer.

4.El destí dels éssers humans està fet de moments feliços, que a tota la vida n'hi ha, però no d'èpoques felices.

No tot son flors a la vida.

5. Qui lluita contra els monstres ha de vigilar que no es converteixi en un d'ells.
 Que despres te converteixen en un d'ells.
6. La mentida més comuna és aquella amb què un s'enganya a ell mateix.
 Que un mateix se creu ses seves mentides.
7. Tota convicció és una presó. 
No enganxarse a res.
8. La potència intel·lectual d'un home es mesura per la dosi d'humor que és capaç d'utilitzar. 
L'humor de cada persona te una mesura.
9. Només qui construeix el futur té dret a jutjar el passat.
Que hem de mirar es futur no es passat.
10. El món real és molt més petit que el món de la imaginació.
 No es pot fer lo mateix en els diferents mons.
11. El pensador sap considerar les coses més senzilles del que són.
 Els pensadors no se compliquen la vida.
12. La guerra torna estúpid el guanyador i rancorós el vençut. 
No duu a ningu a lloc.
13. El valor d'un home es mesura per la quantitat de soledat que pot suportar.
Que millor esta acompanyat.
14. Tenir fe vol dir no voler saber la veritat.
Tenir alguna cosa en la que pensar per sentirte protegit.

Exercicis sobre les propietats del text.

EXERCICIS SOBRE LES PROPIETATS DEL TEXT

EXERCICIS SOBRE LES PROPIETATS DEL TEXT

1. Un dels documents que més sovint hem de redactar és la carta. A continuació teniu els elements d'una carta formal desordenats. Ordeneu-los:

Paràgraf d'introducció, comiat, data, paràgraf de conclusió, dades emissor, dades del destinatari, salutació, signatura, paràgraf exposició.

1. Data  6. Paràgraf de conclusió

2. Dades del destinatari  7. Dades emissor

3. Comiat  8. Comiat

4. Paràgraf d'introducció  9. Salutació

5. Paràgraf de exposició

2.Aquesta carta ha estat escrita sense tenir en compte cap disposició formal. Torneu-la a escriure i situeu cada cosa al lloc adient.

Jaume Rodríguez Garcia Girona,15 4t 2a 08004 Barcelona

Casa de Cultura Balmes,8-10, 08004 Barcelona

Senyors, Us escric per demanar-vos si heu trobat un estoig a la sala d'actes de la vostra entitat .

Dimarts 19 de juny vaig assistir a la conferència sobre les cultures mediterrànies que es va fer en el vostre centre i crec que és possible que me l'hi descuidés.

L'he buscat pertot arreu i no l'he trobat enlloc. L'estoig és de cuir i conté una ploma d'or amb el meu nom gravat, i altres estris poc valuosos: un llapis, una goma d'esborrar, un bolígraf, etc.Us agraeixo per endavant la vostra col·laboració i us saludo atentament.

Us demano que, si hi és, m'ho feu saber com més aviat millor.

El meu telèfon és 93 444 44 44.

Jaume Rodríguez, 23 de juny de 2008

3. En aquestes frases hi ha paraules i expressions que pertanyen a un registre no estàndard. Identifiqueu-les i torneu-les a escriure en un registre estàndard.

La Maria no xerra malament de ningú: així sempre queda bé amb tothom.

Sempre té de demanar dobers als pares per sortir.

Es va omplir de bombons.

Estudia sempre, menys els dies de festa.

Treballa molt, però no en fa ni cinc.

Penso; perque existesc.

No hi ha les condicions per aconseguir-ho; almenys ho intentarem.

Stop a la violència de gènere.Tolerància zero.

Stop a la violència de gènere. Tolerància zero

Stop a la violència de gènere. Tolerància zero

El 25 de novembre, hem celebrat el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència envers les dones / Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer. És una data que cal recordar, que cal celebrar junts, homes i dones, per eradicar definitivament aquesta violència, psicològica i física, que pateixen moltíssimes dones arreu del món, també en el nostre país.

 Al masclisme criminal

(Pura Peris)

(No m’ofegues, deixa'm viure)

Respire

Per què et moleste?

Visc

t’he de demanar permís?

Si m’aparte del teu pas

Per què em maltractes?

Pense i m’expresse

Per què em malinterpretes?

Camine,

Per què em poses pedres en el camí?

Fa temps que vaig decidir

que la vida no és vida

si has de transitar per ella

a cada pas demanant permís.

No puc evitar-ho, respire,

camine, opine, gaudisc dels amics,

No m’ofegues, deixa'm viure

no vull ser una titella

de la que altres tiren dels fils

ni sóc una diana

on altres practiquen el tir.

(del poemari Ones sobre la mar, premiat al XXI Premis 9’Octubre 2013, Ajuntament Sant Vicent del Raspeig,)

Maltracte

(Pura Peris)

Flor desfullada

per por i punys marcada

pensa't, no calles!

(de Tasts de vida, ed. Germania 2014)

Il·lustracions d'Alex Rodriguez

1. Tema de cada un dels poemes.

El maltracte.

2. Fes-ne un resum.

L' home no li deixa sortir de ca seva i te maltracte de genere.

3. Coneixes algun cas real? Explica'l.

Si cada dia a les noticies surten diferents tipus.

4. Quin maltracte creus que és pitjor el físic o el psíquic? Per què?

Tots dos son molt dolents, un et fa mal i et pots arribar a morir i l'altra et fa sentir que ets la pitjor persona i pot arribar a un punt de suicidarse.

Que canten los niños.

Que canten los niños

1. Defineix amb una frase el tema d'aquest poema.

Pujar la veu.

2. Quin missatge vol transmetre.

Transmeteix la pau.

3. Fes-ne un resum.

Tots els nins que cantin i alcin la veu per dir que tot el mon sigui igual, fent que aquells que no poden dir res, ajudar-lis.

Escoltem com els xiquets i xiquetes ens canten per la pau -il. Cristian Blanxer-

Que canten los niños
(José Luis Perales)

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

Yo canto para que me dejen vivir,
yo canto para que sonría mamá,
yo canto porque sea el cielo azul,
y yo para que no me ensucien el mar.

Yo canto para los que no tienen pan,
yo canto para que respeten la flor,
yo canto porque el mundo sea feliz,
yo canto para no escuchar el cañón.

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

Yo canto porque que sea verde el jardín,
y yo para que no me apaguen el sol
yo canto por el que no sabe escribir,
y yo por el que escribe versos de amor.

Yo canto para que se escuche mi voz,
y yo para ver si les hago pensar,
yo canto porque quiero un mundo feliz,
y yo por si alguien me quiere escuchar.

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

Les varietats de la llengua.

Les varietats de la llengua

Les varietats lingüístiques. Adreçat a tot l'alumnat.

LES VARIETATS DE LA LLENGUA

Dins de la llengua podem trobar diferents formes lingüístiques, perquè com és d’entendre no es parla a tot arreu de la mateixa manera ni tampoc tots els parlants ho fem, també seria un fet estrany. Per tant, segons les característiques que adoptaran els parlants, segons la situació en què es trobin, segons l’època històrica en que convisquin, empraran una varietat lingüística o bé una altra.

.Varietats geogràfiques (o dialectes):

Vindran establertes per l’origen del parlant. No parlarà igual una persona de Sabadell, que una de Tàrrega, València o Mallorca. Tots aquests parlants s’expressarien en català, emperò amb una varietat geogràfica diferent.

.Varietats socials:

Dependran del grup social al qual pertany el parlant. Les persones que treballen dins una mateixa feina o practiquen una mateixa afició tenen un vocabulari característic que, generalment, només entendran elles. Pensem en els metges, en els mecànics... perquè són pròpies del seu grup social de treball o d’afició. Aquesta varietat s’anomena argot. Així doncs, podem trobar l’argot dels joves, dels informàtics, dels veterinaris...

.Varietats estilístiques (o de registres):

Entraran en joc segons la situació comunicativa en la qual es trobin els parlants. Empraran un registre o bé un altre segons la situació, si hi ha més formalitat o menys formalitat s’emprarà un llenguatge o bé un altre. No parlarem igual al bar amb els amics que si realitzem una pregunta en una conferència o en una reunió de feina.

.Varietats històriques:

Són les varietats que pertanyen a un temps i a una època concreta. Segons això, no tindran les mateixes característiques un text de Ramon Llull, per exemple, que serà del segle XIII o del segle XIV a un de Joan Maragall, que serà del segle XIX i XX.

.Varietats generacionals:

Segons l’edat del parlant aquesta varietat lingüística serà d’una manera o bé d’una altra. És evident que no parlarà igual una senyora de setanta anys a un noi de quinze.

Però la cosa no acaba aquí. Encara podem trobar una varietat més, l’anomenada varietat estàndard, que és la que es fa servir als mitjans de comunicació, a l’administració i també a l’ensenyament. És una varietat molt més formal i per sobre de la varietat o registre col·loquial.

.Pots ampliar o reforçar informació als següents enllaços:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Variaci%C3%B3_ling%C3%BC%C3%ADstica

http://blocs.cpnl.cat/cursosblanes/files/2012/04/Llengua-i-variaci%C3%B3.pdf

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_est%C3%A0ndard

(Adaptat de: Diversos, (2011). Llengua catalana i literatura, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: google.es)

EXERCICIS:

1.    Digues a quina varietat corresponen les frases següents:

A)    Aquesta vegada m’han fotut! Tot era culpa d’aquells... si els enganxo et juro que els parteixo la cara.

Varietats generacionals

B)    Hui, avui els pregue vingueu més d’horeta cap astí.

Varietats geogràfiques

C)    Veles e vents han mos desigs complir

faent camins dubtosos per la mar:

mestre i ponent contra d’ells veig armar;

xaloc, llevant, los deuen subvenir,

ab llurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tramuntanal

que en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

(Ausiàs March)

Varietats històriques

D)    Ampic arribin els reixos farem regals per tothom.

Varietats geogràfiques

E)     

Els antibiòtics, igual com passa a les persones, si se n’abusa o no es prescriuen correctament creen resistències i quan es necessiten per algun problema concret llabors no fan efecte i hem de recórrer a altres antibiòtics a vegades més potents i que no serien els més adients pel problema que hem de solucionar.  Per una altra banda tenim els antiinflamatoris, d’aquests hi ha una gran varietat i els seus efectes secundaris també són molt diversos desde malalties endocrines a úlceres i perforacions gastrointestinals, intoxicacions, poden emmascarar malalties,... No és convenient canviar de principi actiu a meitat d’un tractament a no ser que el veterinari ho cregui convenient. Actualment cada vegada s’utilitzen antiinflamatoris més específics per la inflamació i formulats especialment per animals que causen menys efectes secundaris. L’èxit o el fracàs del tractament amb antiinflamatoris depen de la dosis establerta i la seva durada que ha de ser prescrita per un veterinari.

Varietats històriques

(Fragment: article de Marta Pla dins assistenciaveterinaria.com)

3.      Troba un text que contingui una de les varietats de llengua d’aquesta fitxa i justifica’n el perquè és d’aquella tipologia i no d’una altra.

Quan el gentil va haver acabat la seva oració, es va rentar les mans i la cara a la bella font,per les llàgrimes que havia passat

4.      Escriu o cerca un fragment que sigui un exemple de cadascuna de les sis varietats lingüístiques. Aquest exercici val quatre positius.

Varietat geografica:

Varietat social:

Hem de arreglar el motor fent un forat per la part d'damunt i despres un recambi dins i tornar a tampar el forat sense que quedi amb cap fuga.

Varietat estilistica:

Perfavor senyor em pots passar aquell poal de aigua.

Varietat historica:

Català  medieval.
Vatietats generacionals:

Voste com li va el dinar.

5.      Fòrum: què t’ha resultat més complicat de les varietats lingüístiques? Per què hi has trobat dificultats? Raona la teva resposta.
Lo mes complicat a siguir es trobar exemples de cada tipus perque no en surten massa i sinò els has de escriure tu.