miércoles, 3 de octubre de 2018

Música...

1. Penja la lletra de la teva cançó preferida, n'expliques la temàtica i per què t'agrada. En penges alguna imatge representativa i l'enllaç amb la cançó.

Tracta sobre una relació amorosa,me agrada per la seva.

https://www.youtube.com/watch?v=k6sRe039-PI

LETRA UNA NOCHE MÁS

(Maka ft. Nyno Vargas)

Sin tú me siento vacío,
Ven a mí, necesito,
Tu cariño, no me digas que no,
Una noche más,
Una noche más,
Una noche más...

Una noche más,
Quédate conmigo,
Una noche más,
Solo yo te pido.

Miénteme aunque ya no me lo crea,
Quiéreme me da igual de que manera,
Quiero volver a ser quien era,
Y sin tú dudo mucho que yo pueda,
Lléname de flores mí primavera,
Pídeme yo te doy to lo que quieras,
De mí tú eres la dueña,
Solo soy feliz a tu vera,
Yo no sé lo que me diste,
Mujer yo te necesito,
Hasta para respirar,
Falta el aire sí no estas,
La vida veo que es hermosa,
Que me sobra la riqueza,
Si te tengo al despertar.Una noche más,

Quédate conmigo,

Una noche más,

Solo yo te pido.

La conocí una noche de febrero,

Ella fue quien rompió el hielo,

Te invito un trago whisky en el suelo,

Tu cara me suena, creo que nos conocemos,

Y así fue como empezó hipnotizándome,

Su piel desnuda en mi mente grabándose,

Le hago el amor a tu recuerdo y te que,

Ven, devórame otra vez,

Háblame bajito que nadie se entere,

Lo veo en tus ojos de que quieres,

Somos tan distintos, dos imanes rotos,

Perdidos en un laberinto, que será de nosotros?

Nada es eterno pero esta noche,

Nadie la va poder borrar,

Es un recuerdo en el que yo vivo y me pierdo.

Una noche más,

Quédate conmigo,

Una noche más,

Solo yo te pido.

Sèneca.

Sèneca

1.Cerca informació sobre qui era Sèneca i escriu les coses més revellants de la vida al teu blog amb imatges de la seva persona.

Luci Anneu Sèneca,fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Resultado de imagen de luci anneu seneca

2. Llegeix aquestes catorze reflexions que va fer, les penges al teu blog amb una explicació breu (amb les teves paraules) davall de cada una.

3. Amb quina reflexió et sents més identificat? Explica el per què.

En primer lloc cal determinar què és el que desitgem; després, mirar d'esbrinar quins mitjans ens permetran d'arribar-hi amb més celeritat.

-Perque jo no puc fer res si no se primer el que vull.

La vida feliç de Sèneca

Mai no consideraré que és molt el que rebi algú que en sigui digne

(Extret de la revista Catorze.cat)

Sèneca

Sèneca va adreçar al seu germà Gal·lió les reflexions que trobem al llibre La vida feliç, que corresponen a un dels tractats morals clau dins l'obra del filòsof (nascut a Còrdova l'any 4aC i mort a Roma el 65dC). Escrit cap a l'any 58 dC, parteix de la idea que l’home feliç és aquell que viu d’acord amb les regles de la natura, que busca la millor manera d'assolir un esperit ple i que sap trobar el just equilibri entre la virtut i el plaer.

Foto: Catorze

1. En primer lloc cal determinar què és el que desitgem; després, mirar d'esbrinar quins mitjans ens permetran d'arribar-hi amb més celeritat.

Tenir-lo planetjat del principi.

2. Cap altra cosa no ens enreda tant en les pitjors desgràcies com el fet d'emmotllar-nos a l'opinió comuna, creguts que és millor allò que ha estat més aplaudit, com també el fet de tenir molts models que donem per bons i de no viure seguint la raó sinó més aviat la imitació.

No creure tot lo que mos diven.
3. D'aquí prové aquesta aglomeració tan gran dels uns llançant-se sobre els altres. I el que s'esdevé quan es forma un gran amuntegament de persones, en què els uns aixafen els altres –ningú no cau sense arrossegar-ne un altre, i els primers són la ruïna dels següents–, pots veure que succeeix en qualsevol vida: ningú no s'equivoca i prou, sinó que és alhora l'autor i la causa de l'error dels altres.

La vida ve a ser com una cadena.
4. Aprovem i condemnem les mateixes coses; aquest és el resultat de tota decisió presa segons l'opinió de la majoria. [...] Cal que busquem el millor per fer, no pas el més habitual; i allò que ens atorgui el gaudi de la felicitat eterna, no pas el que hagi estat aprovat pel comú de a gent, el pitjor intèrpret de la veritat.

Hem de defensar lo que volem.
5. Per què no cerco, més aviat, quelcom de realment útil, que pugui sentir i no pas exhibir?

Moltes vegades te acotumes.
6. La vida feliç és aquella que es desenrotlla segons la seva natura, i només és possible d'arribar-hi si l'esperit, per començar, és assenyat i té una possessió constant d'aquest seny; seguidament, si és ferm i enèrgic; després, absolutament pacient, adaptat a les circumstàncies, curós del seu cos i de tot el que hi té a veure, però sense angoixar-se; en fi, atent a les diverses coses que configuren la vida sense mostrar una admiració particular per cap d'elles, disposat a fer ús dels presents de la Fortuna, no pas a ser-ne esclau. [...] El resultat d'això és la completa serenor i la llibertat, un cop rebutjat tot allò que ens irrita o ens espaordeix.

Si tu vols cualque cosa la has de cercar no esperar de algú.

7. És feliç qui té una opinió recta, qui es complau amb les circumstàncies presents, siguin quines siguin, i sap valorar el que té; és feliç aquell a qui la raó confia el domini dels seus afers.

Has de sebre valor les coses quan les tens.

8. Els antics van recomanar de seguir la vida millor, no pas la més plaent de manera que el desig no fos el guia sinó el company de la voluntat recta i bona.

Seguir viguent pasi lo que pasi.

9. Cerco el bé de l'home, no pas el del ventre, que és més gran en els animals, tant domèstics com salvatges. [...] Com més grans són aquests plaers, més petit i més esclau és aquell que la gent anomena feliç.

Les perosnes adultes.
10. Cal entomar amb ànim generós tot el que patim per la naturalesa mateixa del món, ja que estem lligats a aquest jurament: suportar la nostra naturalesa mortal i no deixar-nos trasbalsar per aquelles coses que no podem evitar.

Protegir el medi ambient.

11. El verí dels envejosos [...] no impedirà que continuï lloant la vida, no pas la que duc, sinó la que sé que he de dur.

No escoltar a la gent que no vol que siguis feliç.

12. Qui fa el propòsit següent: «Jo miraré la mort amb la mateixa expressió amb què en sento parlar. Em sotmetré a tants treballs com calgui, encoratjant el cos amb el meu esperit. Menystindré les riqueses, tant les presents com les absents, i no em sentiré més trist si es troben en una altra banda, ni més coratjós si llueixen al meu voltant. No faré cas de la Fortuna, ni quan arribi ni quan se'n vagi. Miraré totes les terres com si fossin meves, i les meves, com si fossin de tothom.

Thotom es igual, no hi ha de pitjors ni de millors.

13. Viuré com si sabés que he nascut per als altres, i per aquest motiu donaré gràcies a la natura: certament, podria haver vetllat ella millor pels meus interessos? Ella m'ha donat, sencer, a tothom; i tothom, sencer, a mi. Tot el que tingui, no ho guardaré amb avarícia ni ho repartiré pròdigament; no em creuré que posseeixo res més del que he ben donat. No mesuraré els meus favors pel seu nombre, ni per la seva importància, ni per cap altra cosa llevat del valor de qui els rep; mai no consideraré que és molt el que rebi algú que en sigui digne.

Compartir-ho tot amb tothom.
14. No faré més mogut per l'opinió comuna, ho faré tot per convicció. M'imaginaré que tot el que faig segons la meva consciència té lloc davant la mirada del poble. La meva finalitat a l'hora de menjar i de beure serà ofegar les necessitats de la natura, i no pas omplir i buidar la panxa. Seré encantador amb els amics, afable i complaent amb els enemics. Em convenceran abans i tot de demanar-m'ho, i m'ocuparé de les peticions honestes. Sabré la que meva pàtria és el món i que els déus són els meus protectors; que es troben sobre meu i al meu voltant, jutges severs dels meus mots i dels meus actes. I quan la natura reclami el meu esperit, o bé la raó l'abandoni, me n'aniré havent demostrat que he estimat la rectitud, les bones empreses, i que per culpa meva no s'ha reduït la llibertat de ningú, encara menys la meva»; aquell qui es proposi de fer tot això, ho vulgui, ho intenti, farà camí vers els déus i ell, encara que no hi arribi, «haurà mort en un gran acte de gosadia».

Pensar amb tu i amb el que t'envolten.

martes, 2 de octubre de 2018

La felicitat.

La felicitat

LLEGEIX AQUEST TEXT I CONTESTA LES PREGUNTES QUE TROBARÀS TOT SEGUIT:

Em fa il·lusió fer aquestra entrada ja que parlarà sobre un terme perseguit per cada persona que habita aquest món i l'objectiu final del fet d'existir. A més, en parlaré de manera totalment subjectiva.

Al llarg de les nostres vides anam perseguint aquest "fantasma" que anomenam felicitat. Reb aquest nom, no en un sentit pejoratiu, sinó perquè ningú no se l'ha trobat mai de cara, perquè la seva presència només hi és per a alguns i perquè apareix i desapareix sense explicació.

Hi ha persones que malgasten les seves vides en una recerca constant i estèril de la felicitat com estat gairebé permanent, amb la il·lusió quimèrica que algun dia la trobaran. Però la felicitat és, normalment, una situació passatgera que desapareix a la mínima sense avisar. A més, moltes de vegades la felicitat és confosa amb l'eufòria, manifestació exagerada de joia, de satisfacció i d'alegria, que sol durar poquet i no sol ser del tot real.

Al llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols i te solen fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de respondre, la resposta més adequada tal vegada seria a través d'una interrogació retòrica: -Qui sap? Però amb el pas del temps i, amb la maduració com a persones que això suposa, et vas adonant que la felicitat són aquells petits moments diaris i quotidianis que et donen tranquil·litat i et fan sentir bé. Aquesta felicitat s'ha de cercar perquè és difícil saber valorar les petites coses del dia a dia.

Evidentment, el que és felicitat per a uns, no ho és per a altres, i això fa que en el món hi hagi persones felices i persones infelices de per vida. Una persona pot ser infeliç tota la seva vida a causa del seu caràcter o d'haver rebut una mala educació. Una persona inconformista, envejosa, capriciosa, venjativa, rencorosa, orgullosa, incapaç de valorar els petits detalls, necessitada de viure experiències intenses, pot no arribar a trobar mai aquest bell camí. I dic camí perquè és el que primer s'ha de trobar, una vegada trobat, s'ha de saber seguir i valorar el que ens hi anam trobant, com aquell camí cap a Ítaca en el qual és més important aquest camí que no l'arribada a l'illa.

També hi ha persones a qui la vida posa a prova, una vegada rera una altra, amb dificultats greus i això pot ser motiu d'infelicitat. Però pens que l'actitud d'aquesta persona i la manera de viure les coses pot fer-la més feliç que no una altra a qui la vida li ho hagi posat tot molt fàcil. L'important no és el fet de viure una vida sense problemes ni dificultats, sinó la manera de viure aquests problemes i de superar els obstacles que vagin sorgint. I és bo estar preparat, perquè en sorgiran de problemes, i precisament aquests seran els responsables de fer-nos valorar els moments en que tot va bé.

Què és per a mi la felicitat? La felicitat la puc trobar en el meu dia a dia perquè a mi el que més em fa feliç són les seves petites coses: Anar a fer un cafè amb un amic o amiga, el somriure del meu fill, compartir un bon àpat amb el meu marit, beure una copa de vi, passejar per un lloc tranquil, veure una estona la tele després de sopar, llegir un llibre interessant, escoltant un poc de música de la que m'agrada, anar a cercar el nin a l'escoleta, rebre abraçades de la meva família, una dutxa d'aigua calenteta, escoltar la gent, parlar amb la gent, cuidar els meus... La llista podria seguir de manera indefinida. Moltes d'aquestes coses les puc trobar diàriament i això ajuda a endolcir la meva existència i a fer-la més feliç.

Evidentment, aquesta felicitat del dia a dia no és el mateix que la felicitat que sentim quan ens passen coses fora de mida com tenir un fill, treure una carrera, aprovar unes oposicions, muntar el teu propi negoci i que funcioni, partir de viatge, guanyar algun premi... Però, precisament, serà més feliç aquella persona que no necessiti d'aquestes grans coses, o d'altres, per sentir-s'hi. S'ha de saber trobar un equilibri i aspirar a n'aquelles coses que podem arribar a aconseguir.

Finalment podria dir que per ser feliços...

LA PERSONA QUE ES CONSIDERA FELIÇ SAP QUE LA DESGRÀCIA ÉS UNA POSSIBILITAT, MENTRE QUE LA FELICITAT ÉS UNA ELECCIÓ. SI APOSTEM PERQUÈ EN LA NOSTRA VIDA HI SIGUIN PRESENTS EL MÀXIM DE MOMENTS FELIÇOS POSSIBLES, ENS ANIRÀ BÉ:

ACCEPTAR-NOS COM SOM I CONFIAR EN NOSALTRES MATEIXOS.

Una actitud positiva davant la vida.
Habilitats socials i de comunicació.
Afrontar amb realisme i bona actitud cada situació en què ens trobem.
Expressar i viure els nostres sentiments i les emocions.
Consciència de viure i gaudir de cada instant.
Ganes dejugar, riure, descobrir i transgredir alguns límits del que és convencional.
Alegrar-nos amb el que tenim i entusiasmar-nos en projectes nous.
Estar orgullosos de nosaltres i del que hem estat capaços d'aconseguir.
Cuidar-nos, valorar-nos i apassionar-nos amb l'aventura de viure.

Au idò, a ser feliços!

Antònia Lladonet

1. Fes un resum d'aquest text.

Dins les nostres vides tenim un fantasma anomenat felicitat,et vas adonant que la felicitat són aquells petits moments diaris i quotidianis que et donen tranquil·litat i et fan sentir bé.Aquesta felicitat s'ha de cercar perquè és difícil saber valorar les petites coses del dia a dia. Una persona pot ser infeliç tota la seva vida a causa del seu caràcter o d'haver rebut una mala educació, L'important no és el fet de viure una vida sense problemes ni dificultats, sinó la manera de viure,el meu dia a dia perquè a mi el que més em fa feliç són les seves petites coses: Anar a fer un cafè amb un amic o amiga, el somriure del meu fill, compartir un bon àpat amb el meu marit, beure una copa de vi, passejar per un lloc tranquil, veure una estona la tele després de sopar, llegir un llibre interessant, escoltant un poc de música de la que m'agrada, anar a cercar el nin a l'escoleta, rebre abraçades de la meva família, una dutxa d'aigua calenteta, escoltar la gent, parlar amb la gent, cuidar els meus... La felicitat de que et passa cada dia tambe compta.

2. Quin és el tema principal?

La felicitat.

3. A quines conclusions s'arriba en el text?

Que hem de disfrutar de la vida ni estar sempre de mal humor,borde ,mala ostia perque l'hem de guanyar poc a poc.

4. Segons el text, què és la felicitat? Com es pot ser feliç?

Estar amb els teus estimats i obtendre opstacles.

5. Et consideres feliç? Argumenta la teva resposta.

Hem consider feliç aunque qualque pic tenim els nostros altibaixos o els dies mes forts que els altres.

Sobre l'amistat.

Sobre l'amistat

1.Explica què significa per a tu l'amistat, si consideres que tens bons amics i si tu et consideres un bon amic i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona considerada amiga per a tu? Afegeix imatges que simbolitzin el que és l'amistat per a tu.

L'amistat és una relació afectiva entre dues persones que no són família,un sentiment convingut amb una altra persona, en què es cerca confiança, consol, amor i respecte. L'amistat és una de les relacions interpersonals més comunes que la majoria dels éssers humans tenen a la vida, consider que tenc bons amics qualquns millors que altres pero tots ho son i jo hem consider bon amic perque me agrada sempre fer riure a la persona que no es troba be perque per lo boo tots saben estar-hi.

Aixo de ser dona i tal.

Això de ser dona i tal

Això de ser dona i tal

14 il·lustracions que miren la vida amb humor

(Extret de la revista Catorze.cat)

1. Observa totes aquestes il·lustracions i en fas un comentari personal davall cada una d'elles, expressant-ne la teva forma de pensar.

Loryn Brantz

Especial: Tast editorial

Arxivat a: Passadís, Loryn Brantz, Lady Stuff, Tast editorial

Foto: Catorze

La rutina està plena de situacions en què, depèn dels ulls amb què les mirem, podem trobar-hi un punt d'humor. Tot és fixar-s'hi. I això és el que ha fet la il·lustradora Loryn Brantz que, a través de vinyetes, dibuixa les peripècies del seu (i qui sap si del teu) dia a dia. Fem un recorregut per 14 il·lustracions del seu llibre Lady Stuff. Això de ser dona i tal, que arriba a les llibreries a l'octubre, publicat per Bridge Books.