Les propietats textuals
Les propietats textuals
QUÈ VOL DIR QUE UN TEXT ESTÀ BEN ESCRIT?
1- Un text que està ben escrit és aquell que té en compte totes aquestes propietats. Però abans de treballar-se i saber quines característiques o quins elements hem d'observar dins cada una, posem-nos a prova! Creis que ja sabeu escriure bons textos? Tal vegada sí, però anem a comprovar-ho.
- Cada un de vosatres ha d'escriure un microrelat, una història breu entre 180-200 paraules a partir d'una de les obres que a l'enllaç podeu veure. Tot són obres d'artistes catalans. Quina us inspira més per escriure el vostre conte? Podeu fer milions de coses diferents: fer-vos passar per un dels personatges que hi surten o bé ser un altre tipus de narrador.
Abans de posar-vos a escriure feis, primer, una pluja d'idees que contempli el temps, l'espai, els personatges i el fil d'accions que voleu que suceeixin.
LA NOIA DE LA FINESTRA, DALÍ:
Una nina amb cabells morens i un vestit blanc que li arriba fins als gonolls, mira per una finestra de gran tamany on es pot veure la mar blava amb el cel. Esta esperant al seu pare que fa 10 anys que es va anar a pescar i encara no a tornat, les noticies van dir que aquell mateix dia que va partir i va haver grans tormentes amb ones de fins i tot 8 metres de altura. La filla amb por mira tots el dies per la finestra a veure si algun dia torna pero no te pinta perque mai es veu a ningu a kilometres, menys un veinat que sempre esta fent net el seu vaixell. Encara que veia aquell veinat tots els dies allà encara no sabia ni el seu nom, pero quan li va mirar de mes aprop es pareixia molt al seu pare, tenia els mateix color d'ulls i la mateixa rialla, lo unic diferent era el seu color de pel que es veia mes gris, i aixi va sortir que era el seu pare. Qui u diria, tots els dies el veia i no sabia que era el seu pare.
3- Reflexionam: és un bon text aquest?
Una nina amb cabells morens i un vestit blanc que li arriba fins als gonolls, mira per una finestra de gran tamany on es pot veure la mar blava amb el cel. Esta esperant al seu pare que fa 10 anys que es va anar a pescar i encara no a tornat, les noticies van dir que aquell mateix dia que va partir i va haver grans tormentes amb ones de fins i tot 8 metres de altura. La filla amb por mira tots el dies per la finestra a veure si algun dia torna pero no te pinta perque mai es veu a ningu a kilometres, menys un veinat que sempre esta fent net el seu vaixell. Encara que veia aquell veinat tots els dies allà encara no sabia ni el seu nom, pero quan li va mirar de mes aprop es pareixia molt al seu pare, tenia els mateix color d'ulls i la mateixa rialla, lo unic diferent era el seu color de pel que es veia mes gris, i aixi va sortir que era el seu pare. Qui u diria, tots els dies el veia i no sabia que era el seu pare.
3- Reflexionam: és un bon text aquest?
Mas o menos perque xerra de una manera desorientada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario